El concepte de deglució fa referència al procés que hom realitza alhora d’empassar un aliment des de la boca a la faringe. En aquest procés, intervenen molts fenòmens que fan que la tasca es realitzi amb èxit. És una funció vital innata que es produeix de manera fisiològica, garantint el pas de líquids i/o sòlids. S’inicia de manera voluntària dins la cavitat bucal i continua involuntàriament en la faringe i l’esòfag gràcies a una activitat reflexa.

Què passa però quan ens trobem quelcom inoportú?
Quan parlem d’atipia, observem una col·locació inadequada de la llengua en el moment d’empassar. La llengua realitza una pressió cap als incisius superiors o inferiors quan fa el mecanisme de deglutir tant els aliments com la saliva. Durant el dia, empassem centenars de vagades aquesta pressió fent petits impactes cap a les dents anteriors, obrint la mossegada dentària.

Podem dir que no es tracta únicament d’una alteració de la posició de la llengua al deglutir sinó que sovint, trobem altres alteracions associades:
– Cert grau d’hipotonia en la cavitat oral, veient poca força en la llengua, llavis i galtes.
– Posició dels llavis oberts en situació de repòs i la llengua entre les dents, dins l’espai de la mossegada oberta.
– Sovint el llavi inferior s’engruixa i el superior va perdent la tonicitat.
– Poc control lingual, en moviments de masticació, fent difícil el control del bols alimentaris.
– Dificultats en la masticació d’alguns aliments, sobretot de consistències dures.
– En alguns casos, existeixen problemes per articular correctament els fonemes /d,t,l,r,s/.

A què pot ser degut?
La causa que presenta més rellevància és l’ús del xumet i la prolongació inadequada del seu ús. En relació trobem diferents hàbits orals que sovint, es manifesten de manera inadequada (succió digital, labial i la succió lingual). Tanmateix,
ens pot influenciar el fet d’utilitzar aliments triturats més enllà de l’edat esperada, ja que l’alimentació tova
exigeix poca participació de la musculatura oral, derivant com a conseqüència un aparell estomatològic immadur.

Com pot ajudar la figura del logopeda?
S’han de tenir en compte els aspectes individuals de cada cas en el sentit de l’edat, la simptomatologia i les causes
associades que hem anat comentant. Moltes vegades, el tractament es realitza en paral·lel amb un ortodontista, per treballar les estructures dentàries i la posició lingual.
Centrant-nos en la intervenció logopèdica, partim en primer lloc de la teràpia miofuncional, on es pretén restablir l’equilibri muscular i reeducar els patrons musculars inadequats:
– Es treballa la modificació del patró de deglució inadequat.
– Instauració d’hàbits correctes referents a la postura i respiració i deglució.

Aida Vila Isidoro
Logopeda