Mentre la depressió en els adults té unes característiques ben definides, àmpliament conegudes, en els nens els símptomes són molt més variables, donant lloc al fet que el diagnòstic sigui més complex, per la qual cosa requereix un estudi molt acurat per evitar els errors diagnòstics, així com el sobrediagnòstic.

Símptomes com el rebuig a anar a l’escola, que el nen s’enfadi amb facilitat, molèsties digestives, pèrdua de gana, mals de cap, poden formar part del quadre, en combinació amb els símptomes de tristesa, manca de ganes de comunicar-se, escassos desitjos de jugar o fer esport etc.

Les característiques del pensament del nen, la importància de la imaginació, la fantasia, són molt diferents a les de l’adult, que posseeix un món racional i emocional ja consolidat, de manera que l’expressió de la depressió és també diferent.
Els símptomes són més variables en el nen perquè, a més, s’ha de tenir en compte que la depressió apareix en una personalitat encara no formada .El conjunt de símptomes anirà variant amb el procés de creixement i amb les diferents etapes maduratives.

Per diagnosticar la depressió infantil és important analitzar amb atenció els factors ambientals que envolten el nen (família, escola, amics …). S’ha de posar especial atenció en les experiències vitals de l’infant, com pot ser el dol per la mort d’un familiar proper, la separació dels pares, conflictes en el si de la família. Té especial rellevància la pròpia presència de depressió en els pares.

Per descomptat cal analitzar també els antecedents genètics familiars i descartar sempre l’existència de malalties físiques prèvies que puguin haver debilitat el nen com pot ser infeccions per mononucleosis infecciosa.

Dra. Dori Espeso Montagud.
Psiquiatra. Colegiada Nº 5049